Exposició Josep Carner

22 octubre 2020

Exposició Josep Carner. Dir molt en un mig dir, seria mon afany

Exposició "Josep Carner. Dir molt en un mig dir, seria mon afany"La mostra, emmarcada dins del cicle d’activitats de l’Any Carner, romandrà des del 23 d’octubre fins el 13 de novembre en l’Espai Cultural Obert (ECO) del vestíbul oest de l’edifici Altabix del campus d’Elx. L’horari de visita de la mostra és de dilluns a divendres, de 09:30 a 21:00 hores.

El 9 de febrer de 1884 neix, a l’eixample barceloní, Josep Carner i  Puig-Oriol (Barcelona, 1884-Brussel·les, 1970). Fill únic del periodista  i home de lletres Sebastià Carner, destaca des de ben jove pel domini  absolut del llenguatge poètic –i de la llengua, ras i curt– i pel seu  carisma, factors que el duran ben aviat a ser considerat pels seus  coetanis com a «príncep» de la poesia catalana.

Allunyat del país des de 1921, inicialment per la carrera consular i  després per l’exili, per a les generacions de la postguerra Carner  esdevé, més que una presència poètica, un mite llunyà, admirat pel seu  mestratge poètic i pel capteniment polític. Tant és així que, cap al  final de la seva vida, se’l presenta com a candidat al Premi Nobel.

L’extraordinària  obra poètica de Carner ha fet que, sovint, altres aspectes de la seva  producció passessin més desapercebuts. Tanmateix, no cal oblidar que  Carner s’estrena –als dotze anys! – amb un article sobre les  endevinalles, i que la seva primera obra editada és una peça teatral, Al vapor.  Les col·laboracions periodístiques, amb una prosa caracteritzada per la  ironia i l’anàlisi sagaç, són una pràctica iniciada a Barcelona que  l’acompanyarà en les destinacions consulars i, amb menor dedicació, en  l’exili belga. Una època, aquesta darrera, en què també compondrà  algunes obres teatrals de reflexiva maduresa.

Poc temps després  de la mort de Josep Carner, la seva vídua, la professora i crítica  literària Émilie Noulet (Auderghem, Bèlgica, 1892-Koksijde, 1978),  ofereix els papers personals i literaris del poeta a l’Institut  d’Estudis Catalans. Després de diverses vicissituds, el fons és  dipositat a la Biblioteca de Catalunya la tardor de 1995, on des  d’aleshores es troba a disposició dels estudiosos. Altra documentació  carneriana, procedent dels papers i biblioteques d’amics i coneguts de  Carner –entre aquests els dels poetes Tomàs Garcés (Barcelona,  1901-1993) i Carles Riba (Barcelona, 1893-1959), el músic Josep Valls  (Barcelona, 1904-L’Havre, 1999) i l’editor i factòtum cultural Joan  Estelrich (Felanitx, 1896-París, 1958)–, s’ha anat incorporant a la  Biblioteca en els darrers anys.