SIPNOSI:

«Entro en un compartiment, passo la mà només per les rajoles blanques, totes llises, algunes estan esquerdades. «Aquí meó la Eli y fue todo Larios». «València a gas». «Bakalao o muerte». «Bakalao Y muerte». «Guillermo Amor ets la meua vida». Pixo, surto».

Aquest cap de setmana també toca anar cap avall. Cal escollir la roba a consciència, preparar entrepans i llaunes de coca-cola per al camí, aprovisionar-se amb dos o tres paquets de cigarros per a tots, menys per a l’Úrsula, que ja està de cinc mesos. Les pastis per vendre van ben guardades a la butxaca dels pantalons. El Renault blau travessa els arrossars en direcció sud. Van tots apinyats a dins, abaixen les finestres, somriuen. Aterren al pàrquing de la primera discoteca, l’avantsala d’una nit infinita. Un cop a dins ja no importa res més, només hi ha el ritme, els batecs, la música, el ferro i el cautxú i el vapor de la sala, la pell de gallina. I quan tot acabi i tornin a travessar el llindar encararan l’endemà, el camí de tornada, la ressaca. El futur, potser.

Amb una prosa deixada anar, natural i molt viva, Laia Viñas fotografia i homenatja en aquesta novel·la adrenalínica tota una generació, la que va esprémer la joventut a ritme de tecno a la mítica Ruta Destroy. Aquí baix ens parla de llaços d’amistat, d’incerteses i inseguretats, i del pes i les responsabilitats de la vida adulta.

Cartell: