SIPNOSI:

Andrea arriba a Barcelona per a estudiar Lletres. Les seues il·lusions xoquen, immediatament, amb l’ambient de tensió i emocions violentes que regna a casa de la seua àvia. Andrea relata el contrast entre este sòrdid microcosmos familiar —poblat d’éssers ferits i aspres— i la fràgil cordialitat de les seues relacions universitàries, centrades en la bella i lluminosa Ena. Finalment els dos mons es troben i xoquen amb violència.

Comparada per la crítica amb Cims borrascosos, Nada, guanyadora de la primera edició del Premi Nadal (1944), destaca tant per la seua prosa fresca i directa com per l’extraordinària sensibilitat en la recreació d’una veu femenina. Quan el llibre acaba, el lector té la seguretat de poder trobar, en tornar la cantonada, a una xica pàl·lida i trista, amb tota la força de la seua joventut condensada en el mirar. És Andrea, absorta, que vol alguna cosa, sense saber què. Com la resta dels protagonistes, ha nascut a la vida real per un prodigi de la creació artística.

Cartell: