Exposicions

Teresa Pàmies. Tot és en els llibres

El Govern de la Generalitat ha aprovat el centenari del naixement de Teresa Pàmies com a commemoració oficial de l’any 2019. En el marc del conjunt d’actes en homenatge a l’autora, la Institució de les Lletres Catalanes, amb la col·laboració de l’Institut Català de les Dones, el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i el Departament d’Educació, ha creat una mostra de petit format, una eina divulgativa d’itinerància àgil i amb un sistema de transport econòmic i sense costos de muntatge.

«Tot és en els llibres», acostumava a dir Teresa Pàmies; i és ben cert que tota la seva trajectòria vital es troba recollida en la cinquantena d’obres que va escriure.

«Tot és en els llibres» també pot voler dir que tot allò que compta, tot allò que importa, el que val la pena pensar, fins on podem concloure, ho podem trobar en els llibres.

Aquest joc de profunditats i significats que acabem de mostrar amb el títol d’aquesta exposició itinerant és un aspecte recurrent en la seva obra, que sovint ens permet anar més enllà d’una lectura aparent o literal.

Fa 100 anys va néixer la que molta gent ha definit com la gran cronista d’una època, com la memòria viva de la nostra història, però, com ens recorda Teresa Pàmies, “de memòria, cadascú té la seva”. Tot i que ella mateixa es qualifiqués com a cronista al rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, només cal obrir un llibre seu per veure que ens porta més enllà del reportatge, la crònica o el llenguatge periodístic. I és que la literatura no és només sinònim de ficció.

Capacitat d’anàlisi, autocrítica, intel·ligència, humor, un vocabulari ric i precís, una veu personal i única… són alguns dels aspectes que podem trobar, avui, amb una descoberta o relectura de les seves obres. I principis: compromís polític amb la llengua, el país, l’antifeixisme, el progrés social. En definitiva, una literatura compromesa com a eina d’informació, memòria i crítica.

Una obra que inclou una cinquantena de llibres, teixits així, peça a peça, com l’orgullosa modista que un dia va ser, com la dona de família pagesa, autodidacta, lectora empedreïda, estudiant de periodisme a Mèxic, que va viure la guerra com una jove comunista destacada, que va passar trenta anys a l’exili i va retornar a casa guanyant el Premi Josep Pla al qual havia optat per correu. Mare del també escriptor Sergi Pàmies.

En definitiva, una escriptora tenaç i autoexigent que és pot llegir ràpid i bé, que ens ofereix un camí pla amb un sòl sòlid i transparent, on s’insinuen, entreveuen i trepitgen camins de tots els desnivells possibles on cadascú pot triar el nivell de profunditat de la lectura.

Teresa Pàmies ens ensenya que és així com vetllem per allò que vam ser, per allò que vam viure… i poques persones han estat i han viscut tantes coses com ella. I poques també han creat uns llibres, que llegits avui, de nou, tornen a parlar-nos, perquè no es limita al seu passat, es dirigeix a les arrels del nostre present, als ideals tan necessaris per viure, als fracassos i la necessitat de seguir creient en l’ésser humà; ens parla també d’un capitalisme que cal combatre i que avui té dimensions encara més monstruoses. Ens parla de tantes coses que només hem d’aixecar la vista dels seus llibres per poder-les veure, just l’instant després que ens ajudi a pensar-les.

Palfons de l’exposició.


Pedrolo, més enllà dels límits.

Expai Cultural obert de l’Edifici Arenals, campus d’Elx. Del 20 de noviembre 2018 al 09 de gener de 2019

L’exposició presenta l’ampli univers pedrolià, tant en la seva dimensió biogràfica com literària. S’explicita la relació de l’autor segarrenc amb el concepte de límit i, per extensió, amb el de llibertat. Pedrolo escriu en un afany enorme de capturar l’inefable, d’esdevenir un “fenomenòleg”, per tal de bastir el seu complex corpus literari, multiforme en temes i estils, però alhora global, de gran coherència i sovint censurat. La negació de qualsevol cotilla el mena a traspassar els límits per fer-nos reflexionar i situar la literatura catalana a l’alçada de qualsevol gran literatura. Pedrolo fou un avançat al seu temps.

Dins del conjunt d’actes en homenatge a l’autor, la Institució de les Lletres Catalanes ha creat una mostra de petit format. La prioritat d’aquestes exposicions és crear una eina divulgativa que es compon de 6 plafons de 85 x 200 cm.

Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina

(poeta, dramaturg, contista, novel·lista, articulista, traductor) va néixer a l’Aranyó (Segarra) l’any 1918 i va morir a Barcelona el 1990. El Govern de la Generalitat ha aprovat el centenari del seu naixement com a commemoració oficial de l’any 2018.

Manuel de Pedrolo és un dels escriptors més prolífics i fecunds de la història de la literatura catalana. Autor de més de 120 obres, va conrear tots els gèneres: teatre, poesia (inclosa la poesia visual), narrativa breu, novel·la (amb més de 70 títols), diaris, articles en premsa. Entre 1963 i 1970, va dirigir la col·lecció de novel·la policíaca “La Cua de Palla”.

La seva intenció era normalitzar a tots els nivells la literatura en llengua catalana, la qual cosa volia dir acostar-la a tot tipus de lectors. Per això va experimentar amb totes les possibilitats, des del “negre” a la ciència-ficció, la novel·la eròtica o el teatre de l’absurd. També per aquest motiu la seva tasca com a traductor (va traduir nombroses obres d’autors contemporanis anglosaxons i francesos) resulta d’una gran importància.

Tot i mantenir-se força allunyat de la vida pública i dels centres de poder, va ser un autor molt popular. Va rebre una vintena de premis literaris, entre ells el Víctor Català, el Sant Jordi o el Prudenci Bertrana. El 1979 va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

De fermes conviccions ideològiques, Manuel de Pedrolo va posar l’escriptura als servei del país, alhora que confegia una obra innovadora, valenta i transgressora que mai no va ajustar-se als cànons establerts. Els seus problemes amb la censura van ser greus i constants, i un bon nombre de les seves novel·les van veure la llum amb molts anys de retard.

Sense pretensió d’exhaustivitat, i a banda de les novel·les més conegudes ‒Mecanoscrit del segon origen i Joc brut‒ el corpus pedrolià conté projectes tan ambiciosos com els onze títols del cicle Temps obert, la tetralogia de La terra prohibida i d’altres obres tan importants com Cendra per Martina, Totes les bèsties de càrrega i els reculls de contes Crèdits humans i Trajecte final.

23 marzo 2020