SIPNOSI:

Té nou anys. El seu nom és Marina, però en el col·le la criden Vozdevieja. Este estiu a Sevilla, el primer després de l’Expo del 92, és tan llarg i tan sec que ella no sap si plorar o riure. Si vol que tot canvie o que tot continue igual. Perquè encara juga amb nines Chabel però ja mira revistes per a adults. Perquè la seua mare està malalta i ella ja s’imagina en un convent envoltada de huerfanitas. Perquè tothom, també el seu pare, insisteix a desaparéixer. Perquè la seua millor amiga és la seua àvia, qui li guisa, la pentina, es deixa tallar eixes ungles com a alacrans, li compta el seu amor per Felipe González, li diu tranquil·la, li ensenya noves paraulotes, li cus vestits de flors. Després ix i eixos vestits el molesten tant com si foren d’escata. I així i tot, Marina sempre té gana: de vida, i de filets empanats.

Una veu única, tendra, lírica i divertidíssima.

Cartell: